dilluns, 27 de gener del 2014

Educar no ha de ser sinònim de prohibir, ha de ser sinònim d'ensenyar responsabilitat

    

Moltes vegades associam la paraula educació a prohibició  i, tot i que els infants quan són petits, necessiten d'aquestes prohibicions per la seva integritat física, quan creixen, funcionen molt millor amb el raonament que no pas amb una prohibició.

    Amb això no vull dir que no se'ls hagin de prohibir coses, és clar que sí, però és important basar la nostra tasca educativa en ensenyar-los a ser responsables i  a saber quan una cosa no s'ha de fer, no perquè estigui prohibida, sinó perquè el seu coneixement els diu que no s'ha de fer, per tal cosa o per tal altra.

   La paraula 
 prohibició  crida els subjectes que estan en procés de creixement a les ganes de rebel·lió,  a uns més que a uns altres, però normalment, sobretot a l'etapa de l'adolescència, a les ganes de dur a terme la transgressió d'aquestes normes. Per què? Perquè és divertit, perquè és una manera d'autoreafirmar-se com a persones, de cridar l'atenció, de sentir-se diferents, de sentir-se majors, de rebutjar el món adult...
    

   La millor opció és la comunicació, com sempre, a través de la qual es podran transmetre valors importants per a la vida d'una persona que viu en societat.

    Un exemple que explica el que vull dir amb tot això:


Un professor o una professora de secundària es troba davant un grup d'alumnes. El professor o professora ha de sortir un moment de classe. Quan torna, la classe està desbaratada, alguna taula pel terra, etc... El professor o professora decideix no castigar el grup, sinó fer-lo reflexionar. Els diu que ja són grans i que els vol tractar segons l'edat que tenen, però que l'actitud mostrada no equival a la maduresa que haurien de tenir. Els diu que se'ls ha de poder donar llibertat, sense que es converteixi en llibertinatge i els explica que, si veu que no els pot deixar sols perquè fan desastres, sempre hauran d'estar vigilats pel professorat, i no podran gaudir de moments sense la figura de l'adult.

Com que tot això els ho diu amb bones paraules, l'alumnat escolta amb atenció. S'adona que si la pròxima vegada que el professorat el deixa sol es porta malament, sempre estarà sota vigilància, per tant, sap el que ha de fer la propera vegada. El professor o professora tot això ho té molt clar i sap que, després della xerrada, han après alguna cosa, la responsabilitat de portar-se bé, encara que no hi hagi cap adult.
 


    Això és educar... És lògic no poder deixar un grup d'adolescents sol durant un determinat temps? Un grup d'alumnes demostra la seva educació, precisament, quan està sol. Clar que és molt més fàcil el càstig ràpid i efectiu de tot el grup i dir-los que no estaran sols mai més, però l'alumant no aprèn, sinó que encara li augmenten les ganes de rebel·lar-se.

   Explicar-se, donar-se a entendre, parlar de les coses i no únicament prohibir... són les claus per a una bona comunicació entre l'educador i l'educand i per a una bona educació, com a resultat.
 

divendres, 24 de gener del 2014

Informació disfresses


     Bon dia,

Vos informam que podeu passar a veure les disfresses:

   dilluns 20 i dimarts 21 de gener de 16 a 18 hores per veure'ls i encarregar-los i també el dilluns 27 de 16 a 18 hores.

diumenge, 19 de gener del 2014

Refranys per a tot l'any, per compartir amb els vostres fills


     

 Refranys per a tot l'any


El folklore ens obri moltes de les portes del nostre passat -il. Tomasz Pietrzyk-

El folklore va desfullant les pàgines del nostre passat i és molt important conèixer'l i donar-lo a conèixer al nins. 

Vos volem recomanar un lloc web que ens facilitarà aquesta coneixença:Paremiologia catalana, d'Antoni Gimeno. Té diferents apartats: La llargada del dia i La setmana laboral tenen un grapat de refranys sobre els dies de la setmana i els mesos de l'any. Però, a més, en el Calendari, trobem agrupades una sèrie de dites populars i refranys que fan referència al mes que busquem, donant-nos la possibilitat d'anar dia per dia o agrupant els mesos per estacions.

Un altre apartat és el d'Embarbussaments, ordenats alfabèticament. Inclou unaBibliografia i és en esta on s'assabentem que tot el material recollit en aquest lloc El material inclòs en l'apartat de Paremiologia de la Web està pensat perquè els alumnes de cicle superior de l'Escola Els Pinetons de La Garriga, l'escola on treballo, l'utilitzin per treballar la llengua i trobin el material necessari per confeccionar els guions dels seus programes radiofònics.

Si el gener no naixia, l'any no s'acabaria.
Climatologia: Mes de gener, mes geler:
Aigua de gener tot l'any va bé.
Pluja pel gener, blat a la sitja i vi al celler.L'hivern vertader, pels reis el fred primer.
La setmana dels barbuts, diuen, és la més freda de l'any i en ella hi trobem els tres sants barbuts del calendari: Sant Pau ermità, sant Maür i sant Antoni Abat.
La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.
Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.
Hom creu que els primers dies de gener marcaran la climatologia de tot l'any ja que la temperatura dels dotze primers dies s'adiu amb la que farà en casa un dels mesos. Així, si el dia primer fa bon sol, el dia segon venteja i el tercer plou, per exemple, es diu que el gener serà assolellat, el febrer es mostrarà ventós i el març es distingirà per ploure molt.

Calendari agrícola i ramader
Camp i conreus:
El pagès ha d'ocupar-se de preparar les terres en les que s'hagi de plantar alfals, remolatza, blat de moro o algun altre conreu de primavera. Els trossos que restin inactius hauran de quedar llaurats. És temps de fangada i femada.
Per bona fangada, la del gener.
Cava i hauràs d'engrandir el graner.
Si vols un bon femer, fes-lo pel gener.
Pel gener tapa la terra el sementer.
Pel gener, goret començaré.

Horta
Sembra l'all per sant Sebastià i rabiarà com un ca.
Si vols cebes de diner, sembra-les pel creixent de la lluna de gener.
Per sant Sebastià, els favons a assecar.
Pel gener, el rave és buit i no val res.

Arbredes
Pel gener poda l'ametller.
Després de gener, poda l'arbre fruiter.
El bon ametller floreix pel gener.
Flors de gener no omplen paner si no són de favera o d'ametller.
Sant Antoni governa l'oli.
Pel gener l'oli és a l'oliver.
Aigua clara per sant Vicenç, fruita bona per tota la gent.

Vinya
Cava pel gener i hauràs d'engrandir el celler.
Si gela per sant Sebastià, el vi del cep se'n va.
Si per sant Vicenç fa bon sol, de cada cep se n'omple un bot, si plou al matí, la meitat de vi, si plou a la tarda, collita esguerrada.
Avicultura
 
Pel gener comença la posta de l'aviram i es ponen les primeres llocades.
Pel gener, cada gallina al seu lloquer.
Per sant Ramon, la bona gallina pon.

Bosc
La lluna nova de gener és la més bona per tallar la fusta destinada a fer carbó.
La lluna vella d'aquest mes és la millor per tallar la fusta destinada a obrar, sobretot el roure. Es diu que dobla la seva força i resistència.
Per la lluna vella de gener talla la fusta el bon fuster.
Si bona casa et vols fer, talla la fusta pel gener.
Pel gener els llops es casen, diuen. Per aquest motiu tenen més força i són més perillosos.
Pel gener el llop és més carnisser.
Pel gener el llop s'emporta el millor corder.

Ramaderia
Per aquest temps, la neu fa que els ramats hagin d'estar encorralats havent de menjar pinsos i aliments ensitjats.
El gener treu el greix del corder, el febrer el despulla i el març se'n porta la culpa.
Ventades del gener maten l'ovella i el pastor també.
Pel gener, tremolant neix el corder.
Pel gener, formatges a fer.

Pesca
Al gener hi ha poca activitat al mar.
Pel gener, les xarxesal joquiner.

Calendari de festes
1.- Cap d'any - Ninou
5.- Vigília de Reis, cavalcada.
6.- Els Reis
17.- Sant Antoni Abat - Els Tres Tombs



Tomasz Pietrzyk

dijous, 16 de gener del 2014

VISCA SANT ANTONI!



  A casa celebram Sant Antoni ja no pel significat religiós, sinó perquè forma part de la nostra cultura ja que és la festa més popular de Mallorca. 

  És el resultat de la cristianització d'antigues cerimònies i cultes primitius dedicats a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals. Sant Antoni és el protector de la pagesia mallorquina; és el protector dels conreus, del camp i també dels animals, especialment els domèstics que conviuen amb l’home (cans, moixos...), i del bestiar de peu rodó (cavalls,someres, ases, rucs, muls...). Igualment és el protector dels menascals, els ferrers, els porquers, els cansaladers, els cerers, els forners, els pastissers, els confiters, els traginers, els jugadors de cartes, els fossers i enterramorts. D’aquí vénen aquelles glosses tan famoses:


Sant Antoni ha vengut
amb un ase amb quatre cames,
amb un covo d’ensaïmades
i una botella de suc
Sant Antoni i el dimoni
jugaven a trenta-u;
el dimoni va fer trenta
i sant Antoni, trenta-u.

En els temps que estam vivint, de revolta social, és lògic i lícit que es surtin gloses punyents i de protesta, ben reivindicatives, en contra d'allò que es considera injust, com per exemple les següents:

Sant Antoni gloriós,
de Viana anomenat,
arreglau es desbarats
des president desastrós.

El dimoni se’n voldria
dur-se’n en Bauzá a l’infern.
Però ho prohibí s’altre dia
un decret llei des govern.

Ses carrosses i animals
els hem de dur a beneir,
tots de verd i engalanats
amb sos llaços que han prohibit.



Elements simbòlics de la festa:

Encesa de foguerons: forma part dels rituals primitius del culte al Sol. Els dimonis peguen bots, fan cabrioles per damunt el foc i ballen al seu voltant talment els xamans i bruixots primitius. El fogueró representa la victòria de la llum sobre les tenebres. Dia 17 de gener és molt proper al solstici d’hivern (22

de desembre). El foc simbolitza el “renaixement” del sol, element masculí que fertilitza la terra. Els nostres avanpassats estaven convençuts que agafar les cendres dels foguerons de Sant Antoni i escampar-les pels sementers afavoria les collites. Es considera el Foc com a fill del Sol que va arribar a la Terra a
través del llamp. El nostre calendari és eminentment solar si bé incorpora també el còmput dels antics calendaris lunars, pel que fa a les setmanes i als mesos. Els foguerons (presents a les revetles de sant Antoni i de sant Joan), les rodes de foc, les danses i balls en rotlle són símbol de la força del sol. 


 Es podrien explicar moltes coses més, però aturarem aquí. Recordau que demà els nins han d'anar vestits de vermell, de negre o de negre i vermell i han de dur per berenar pa amb sobrassada.

 Està molt bé que comencin tan petits a conèixer el que és la nostra cultura, d'aquesta manera la tendran ben arrelada. 

Presentació del nou llibre del campaner Joan Perelló




Des de l'Obra Cultural de Campos ens  informen de la presentació del nou llibre del campaner Joan Perelló

                                     L'ERROR O LA VIDA

a càrrec de Miquel Àngel Llauger i Susanna Moll.

Serà divendres, dia 31 de gener, al Centre Polivalent de Campos (carrer Síquia) a les 21 h.

Hi estau tots convidats!

dimarts, 14 de gener del 2014

AMPA INFORMA Núm. 3


AMPA INFORMA Núm. 3

Gener 2014

Agraïments
Després de festes, ja hem retornat a la rutina i amb més energia que mai.
Esperam que els Reis us hagin deixat tot allò que necessiteu per a 2014 i, en especial, alegría i entusiasme per tirar endavant tot el que us proposeu. Tot i que no hem pogut començar el trimestre amb normalitat, esperem que, al més aviat possible, s'obri el diàleg i se solucioni el conflicte educatiu de la nostra comunitat, com també que s'ofereixi una educació de qualitat per als nostres fills.
Volem aprofitar aquest butlletí per agrair a Margalida del menjador la seva col·laboració i l'aportació de la llet per a la xocolatada que vàrem fer per Nadal.
També volem agrair la col·laboració dels pares el dia de la xocolatada.

San Antoni
Aquesta setmana ja és Sant Antoni; és temps de foguerons, beneïdes i simbombades.
Per això, us recordam que participarem en les Beneïdes de Sant Antoni amb dues carrosses ( una de dimonis i una altra de pagesos ) . Tots els qui hi vulgueu participar tant podeu venir vestits de dimonis com de pagesos, amb forques o simbombes.
Demanam la vostra col·laboració per preparar les carrosses tant divendres horabaixa a partir de les 16 hores com dissabte dematí al pati d ’ infantil de l'escola. Qualsevol ajuda serà ben rebuda.
A més a més, us agrairem que el dia de les Beneïdes tengueu esment dels nins A més a més, us agrairem que el dia de les Beneïdes tengueu esment dels nins que vagin sobre les carrosses.

Rua
Pel que fa a la Rua, en primer lloc, volem agrair totes les aportacions temàtiques que ens heu fet arribar per a la Rua 2014.
En segon lloc, us anunciam que el tema elegit per a participar en la Rua d'enguany és “Alícia en terra de meravelles ”. Es tracta d'una obra de literatura infantil de finals del segle XIX que explica la història d'una al·lota anomenada Alícia que cau per un forat i es troba en un món de fantasia poblat per criatures peculiars i antropomorfes. Alguns dels personatges de la historia són Alícia, el Conill Blanc, el Barreter, el Gat de Cheshire, la Reina de Cors, les cartes...
Pel que fa a les disfresses, des de l'AMPA us oferim la possibilitat de comanar-ne de fetes a una casa de disfresses. Els preus oscil·len entre els 11 i els 26 euros en funció dels models segons els personatges i les talles. Si hi estau interessats, podeu passar per l'aula de l'AMPA
dilluns 20 i dimarts 21 de gener de 16 a 18 hores per veure'ls i encarregar-los. Pensau que per poder fer la comanda, heu de deixar les disfresses pagades.
En cap cas és obligatori comanar-les a través de l'AMPA. Així és que tots els qui vulgueu utilizar la vostra imaginació per fer-les tant sigui cosint com elaborant-les amb altres materials ( bosses de plàstic, cartons, materials reciclats... ) com comprant-les en un altre lloc, estau en el vostre dret de fer-ho.
Més endavant us informarem dels dies per poder col·laborar en la preparació de les carrosses.
Agraïments
Us informam que properament rebreu un full per actualitzar la base de dades de socis. Us agrairem que ens el retorneu emplenat al més aviat possible. També podreu aprofitar per donar-vos d'alta com a socis si no ho sou.
Per a qualsevol dubte o aclariment ens trobareu per correu electrònic, al blog i el darrer dijous de mes a l'aula de l'AMPA de 19 a 20 hores.



No ho dubteu, tots feim l ’educació dels nostres fills.

AMPA CEIP Joan Veny i Clar
AMPA CEIP Nou Campos
http://www.ampacampos.blogspot.com

dijous, 9 de gener del 2014

Tots els infants neixen motivats


          Els infants neixen motivats per a fer totes les coses, per a conèixer, per a investigar, per a ensumar, per a participar, per a llegir, per a cantar, per a aprendre... i la base d'aquesta motivació és fer-ho davant dels pares ja que cerquen la seva aprovació constantment. 

   Aquest escrit el faig després de veure la gran motivació amb què es desperta el meu fill de dos anys per viure el dia al màxim i conèixer coses noves. Tot i que també coneix el mal humor, a l'hora d'acceptar alguna petita frustració, sempre mostra entusiasme pels moments que viu i, el més important, aquest entusiasme i felicitat existeixen quan ho comparteix amb els seus pares i familiars. Això vol dir que necessita la nostra atenció i aprovació constants per assaborir les seves vivències i els seus petits èxits. Un exemple d'un petit èxit seu seria torcar-se la boca després de menjar. Un gest tan rutinari sempre és bo que sigui valorat pels pares i, el més important, que ell se senti valorat i amb energia per a seguir aprenent i volent fer les coses bé. Per tant, consider que és important valorar les petites coses que fan els petits, per insignificants que siguin, perquè això els fa molt feliços.

    I per què poden arribar a perdre aquesta motivació per a fer les coses? Tot i que depèn del propi caràcter, una part responsable important són els pares que, inmersos en les preocupacions quotidianes, moltes vegades no paren esment a les necessitats d'atenció dels seus fills i no valoren suficient els petits reptes que van aconseguint. Sobretot quan els fills van creixent ja que pareix que no necessiten tanta d'atenció, però cada vegada en necessiten més.

     A l'institut ens trobam fracàs escolar per aquesta manca de motivació. Nins que no tenen ganes de fer res, sense esma, i que es veuen incapaços de fer una o amb un tassó. En realitat, no són conscients de les capacitats que tenen i de les coses que poden arribar a fer molt bé. Arrosseguen una baixa autoestima que no els deixa concentrar-se, ni exigir-se a si mateixos. Són insegurs i així fan les feines, quan les fan, de manera insegura. 


     Ben cert és que aquests nins varen néixer motivats per a aprendre, però el decurs de la vida i diferents situacions personals els ha duit a no mostrar interès per res. Són víctimes de la vida que els ha tocat viure, fins i tot aquells que tenen una família benestant, però que tal vegada no ha valorat prou els petits esforços quan era el moment, entre altres causes que hi pugui haver.


      Això vol dir que sempre s'han de responsabilitzar els pares de tot el que passa als seus fills? Evidentment no, però tot el que es pugui evitar sempre anirà bé i tot el que es pugui saber à priori, també.


      


      


    


divendres, 3 de gener del 2014

JORNADA DE VAGA DIA 7 DE GENER

ESCRIT DE LA FAPA

Començam el segon trimestre de curs i ho feim amb la convocatòria de l’assemblea de docents i els sindicats d’un dia de vaga, el 7 de gener, com a resposta al compromís dels docents, quan aturaren la vaga de principi de curs, de reaccionar a qualsevol obertura d’expedients amb noves aturades.

Amb l’obertura de l’expedient al director de l’IES Marratxí la Conselleria d’Educació continua provocant a la Comunitat Educativa i castigant les reivindicacions del professorat amb expedients de més que dubtosa consistència.

La Conselleria ha demostrat una vegada més la seva falta de responsabilitat i la seva despreocupació pel que fa a l’educació dels nostres fills i filles, ja que davant una convocatòria de vaga no han fet absolutament res per evitar-la. Malgrat la petició de contacte expressa dels vaguistes no s’ha convocat cap reunió per reobrir les negociacions.

Quan sembla impossible demostrar més menyspreu per l’educació pública, la Conselleria deixa ben clares les seves intencions. Això no conculca també el dret a l’educació dels nostres fills i filles?
És responsabilitat de la Conselleria d’Educació actuar i cercar solucions, no encendre més focs o ignorar a les comunitats educatives, per això demanam per enèsima vegada diàleg i seny.

La Conselleria i només la Conselleria és la responsable directa de que el curs torni a començar aquest segon trimestre amb un vaga i així li hem comunicat avui mateix a la Defensora del Poble.
Cada família ha de respondre i obrar segons les seves conviccions, però sobretot amb respecte a la decisió dels altres. Cadascú coneix les seves circumstàncies i la manera de demostrar el seu suport en aquesta lluita.
Des de FAPA Mallorca, sabem que les famílies ens trobam davant un dilema però és temps d’unitat i de saber quin és el vertader objectiu de les nostres reivindicacions: millorar un sistema educatiu que té moltes mancances i lluitar contra el fracàs escolar. Exigim que la Conselleria d’Educació treballi en aquest sentit però fins ara no hem vist que ho faci, pel que no podem més que CRITICAR amb duresa les seves actuacions, CERCANT NOVES VIES de reivindicació.


Les famílies hem criticat, criticam i criticarem a qualsevol entitat o persona que posi impediments per aconseguir la millor educació pels nostres fills i filles. Que ningú esperi accions complaents de les famílies perquè no tenim cap altre nord que els nostres fills. Si el conflicte ens esgota, descansarem per tornar a treballar demà amb energies renovades per allò en què creim.