Probablement és la nadala en català més internacional del disc, la més cantada, la nadal per excel·lència. Segons l’etnòleg i folklorista Joan Amades té els seus orígens en els segles XVI o XVII. A mi m’agrada el seu ritme, un ritme al servei d’una melodia ben definida, de caire ben popular i que fa que el el ritme sigui canviant, amb una intenció de retorn que ens duu de nou al principi del tema. L’hem versionat i dissenyat des d’una òptica swing, mantenint el ritme a 2/4 i fent incursions al 4/4, amb una clucada sardanista per fugir “swingant” fins a l’infinit. Una estructura tradicional amb un nou vestit contemporani.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada